divendres, 30 d’octubre del 2015

Comencen els acomiadaments forçosos a Indra

Ho vam dir en cada reunió de la taula de negociació: no hi ha voluntarietat mentre el procés d'adscripció sigui controlat únicament per part de l'empresa. Insistim en la taula, als passadissos, vam intentar fer veure a la resta de seccions que no es podia signar l'acord tal com estava redactat, però no hi ha pitjor cec que el que no vol veure.

De les 1414 sol·licituds de voluntarietat s'han rebutjat 445. Fa menys de dues setmanes CCOO s'esquinçava les vestidures assegurant que no hi hauria "cap acomiadament forçós a l'ERO fins que es revisin tots els vetos a voluntaris adscrits i es conegui el nombre final d'aquests". Doncs bé senyors, per si no s'han assabentat, ja han començat els acomiadaments forçosos, 28 ni més ni menys. I ara què fareu? Quines conseqüències hi hauran?

És curiós la quantitat de mitjans i recursos que han desplegat els signants per captar voluntaris, i la solitud i desemparament amb què s'han trobat la majoria forçosos als quals hem pogut ajudar i assessorar. És per això que animem, a tots aquelles persones que es trobin en aquesta situació, a que es posin en contacte amb nosaltres el més aviat possible per poder ajudar-los en tot el que puguem.

Mentrestant, els signants s'entesten a fer-nos creure que la comissió de negociació serveix per a alguna cosa més que per omplir-les seves butxaques a costa dels nostres drets.

Empiezan los despidos forzosos en Indra


Lo dijimos en cada reunión de la mesa de negociación: no existe voluntariedad mientras el proceso de adscripción sea controlado únicamente por parte de la empresa. Insistimos en la mesa, en los pasillos, intentamos hacer ver al resto de secciones que no se podía firmar el acuerdo tal y como estaba redactado, pero no hay peor ciego que el que no quiere ver.

De las 1414 solicitudes de voluntariedad se han rechazado 445. Hace menos de dos semanas CCOO se rasgaba las vestiduras asegurando que no habría “ningún despido forzoso en el ERE hasta que se revisen todos los vetos a voluntarios adscritos y se conozca el número final de éstos”. Pues bien señores, por si no se han enterado, ya han empezado los despidos forzosos, 28 ni más ni menos. ¿Y ahora qué vais a hacer? ¿Qué consecuencias van a haber?

Es curioso la cantidad de medios y recursos que han desplegado los firmantes para captar a voluntarios, y la soledad y desamparo con que se han encontrado la mayoría de forzosos a los que hemos podido ayudar y asesorar. Es por eso que animamos, a todos aquellas personas que se encuentren en tal situación, a que se pongan en contacto con nosotros lo antes posible para poder ayudarles en todo lo que podamos.

Mientras, los firmantes se empeñan en hacernos creer que la comisión de negociación sirve para algo más que para llenarse sus bolsillos a costa de nuestros derechos.

dilluns, 19 d’octubre del 2015

Privilegios de los padres de la reforma labora

http://www.elconfidencial.com/espana/2015-10-19/hacienda-no-puede-con-los-grandes-bufetes-albinana-y-sagardoy-absueltos-de-delito-fiscal_1058153/

Resumiendo, que los grandes bufetes montaban estructuras empresariales para tributar el 35% en vez del 45% que les correspondía, y ahora los jueces han fallado que como lo habían declarado y nunca se habían ocultado era todo legal. Hay que decir que mediante estas empresas pagaban hasta el colegio de los críos. 

Lo mejor de todo es que uno de los afectados, que aún no ha sido juzgado, es Pedro Ramón y Cajal, exsecretario del consejo de administración de Indra, y subdirector general de recursos de Hacienda.... 


Vamos, que estamos apañados, solo hay que ver a los jueces como han defendido a estos bufetes, se ve que también funcionan las puertas giratorias.

dijous, 8 d’octubre del 2015

12O Res a celebrar / 12O Nada que celebrar

12 d'Octubre - Res a celebrar

Se suposa que el 12 d'octubre hauria de ser el de la celebració de tots els espanyols, que tots han de sentir concernits pel que representa aquest dia. Un dia que gira al voltant d'una senyera que no tots senten com a pròpia, entorn a l'exèrcit, a la verge i a un procés de colonització i barbàrie de fa cinc segles.
Exactament per aquest motiu creiem que aquest dia no tenim res a celebrar, cap genocidi ha de ser orgull de res. La dignitat dels pobles està per sobre d'exèrcits o banderes. Junts som ingovernables!
 

Bretxa sobre la conquesta. (Eduardo Galeano) - ¿Cristòfol Colom va descobrir Amèrica el 1492? O abans que ell la van descobrir els víkings? ¿I abans que els víkings? Els que hi vivien, ¿no existien?
- Explica la història oficial que el Vasco Núñez de Balboa va ser el primer home que va veure, des d'un cim de Panamà, els dos oceans. Els que hi vivien, ¿eren cecs?
- ¿Qui van posar els seus primers noms al blat de moro i a la patata i al tomàquet i a la xocolata i les muntanyes i als rius d'Amèrica? ¿Hernán Cortés, Francisco Pizarro? Els que hi vivien, ¿eren muts?
- Ens han dit, i ens segueixen dient, que els pelegrins del Mayflower van anar a poblar Amèrica. ¿Amèrica estava buida?
- Com Colom no entenia el que deien, va creure que no sabien parlar.
- Com caminaven nus, eren mansos i donaven tot a canvi de res, va creure que no eren gent de raó.
- I com estava segur d'haver entrat a l'Orient per la porta del darrere, va creure que eren indis de l'Índia.
- Després, durant el seu segon viatge, l'almirall va dictar una acta establint que Cuba era part de l'Àsia.
El document del 14 juny 1494 va deixar constància que els tripulants de les seves tres naus ho reconeixien així; i a qui digués el contrari se li donarien cent assots, se li cobraria una pena de deu mil maravedís i se li tallaria la llengua.
El notari, Hernán Pérez de Luna, va donar fe.
I al peu van signar els marins que sabien signar.
Els conqueridors exigien que Amèrica fos el que no era. No veien el que veien, sinó el que volien veure: la font de la joventut, la ciutat de l'or, el regne de les maragdes, el país de la canyella. I van retratar als americans tal com abans havien imaginat als pagans d'Orient.
- Cristòfol Colom va veure en les costes de Cuba sirenes amb cares d'home i plomes de gall, i va saber que no lluny d'allí els homes i les dones tenien cues.
- A la Guaiana, segons sir Walter Raleigh, hi havia gent amb els ulls a les espatlles i la boca al pit.
- A Veneçuela, segons fra Pedro Simón, havia indis d'orelles tan grans que les arrossegaven per terra.
- Al riu Amazones, segons Cristóbal de Acuña, els nadius tenien els peus a l'inrevés, amb els talons endavant i els dits enrere, i segons Pedro Martín de Anglería les dones es mutilaven un pit per al millor tret de les seves fletxes.
- Anglería, que va escriure la primera història d'Amèrica però mai va estar allí, va afirmar també que en el Nou Món hi havia gent amb cues, com havia explicat Colom, i les seves cues eren tan llarges que només podien seure en seients amb forats.
- El Codi Negre prohibia la tortura dels esclaus en les colònies franceses. Però no era per torturar, sinó per educar, que els amos assotaven als seus negres i quan fugien els tallaven els tendons.
- Eren commovedores les lleis d'Índies, que protegien als indis a les colònies espanyoles. Però més commovedores eren la picota i la forca clavades al centre de cada plaça Major.
- Molt convincent resultava la lectura del Requeriment, que poc abans de l'assalt a cada llogaret explicava als indis que Déu havia vingut al món i que havia deixat en el seu lloc a Sant Pere i que Sant Pere tenia per successor al Sant Pare i que el Sant Pare havia fet gràcies a la reina de Castella de tota aquesta terra i que per això havien de marxar o pagar tribut en or i que en cas de negativa o demora se'ls faria la guerra i ells serien convertits en esclaus i també les seves dones i els seus fills. Però aquest Requeriment d'obediència es llegia a la muntanya, en plena nit, en llengua castellana i sense intèrpret, en presència del notari i de cap indi, perquè els indis dormien, a algunes llegües de distància, i no tenien la menor idea del que se'ls venia a sobre.
- L'any 1942, quan els Estats Units va entrar en la guerra mundial, la Creu Roja d'aquest país va decidir que la sang negra no seria admesa en els seus bancs de plasma. Així s'evitava que la barreja de races, prohibida al llit, es fes per injecció. Algú ha vist, algun cop, sang negra?
- Fins no fa gaire, el 12 d'octubre era el Dia de la Raça.
Però, realment existeix això? Què és la raça, a més d'una mentida útil per esprémer i exterminar al proïsme?
Després, el Dia de la Raça va passar a ser el Dia de la Trobada.
Són trobades les invasions colonials? Les d'ahir, i les d'avui, trobades? No caldria dir més aviat, violacions?
- Potser l'episodi més revelador de la història d'Amèrica va ocórrer en l'any 1563, a Xile. El fortí d'Arauco estava assetjat pels indis, sense aigua ni menjar, però el capità Lorenzo Bernal es va negar a rendir-se. Des de la estacada, va cridar
Nosaltres serem cada vegada més! Amb quina dones? -va Preguntar el cap indi. Amb les vostres. Nosaltres els farem fills que seran els vostres amos.
- Els invasors van anomenar caníbals als antics americans, però més caníbal era el Cerro Rico de Potosí, les boques dels quals menjaven carn d'indis per alimentar el desenvolupament capitalista d'Europa.
I els van cridar idòlatres, perquè creien que la natura és sagrada i que som germans de tot el que té cames, potes, ales o arrels.
I els van cridar salvatges. En això, almenys, no es van equivocar. Tan salvatges eren els indis que ignoraven que havien d'exigir visat, certificat de bona conducta i permís de treball a Colom, Cabral, Cortés, Alvarado, Pizarro i els pelegrins del Mayflower


 

12 de Octubre - Nada que celebrar

Se supone que el 12 de octubre debería ser el de la celebración de todos los españoles, que todos deben sentirse concernidos por lo que representa este día. Un día que gira en torno a una bandera que no todos sienten como propia, en torno al ejercito, a la virgen y a un proceso de colonización y barbarie de hace cinco siglos.
Exactamente por este motivo creemos que este día no tenemos nada que celebrar, ningún genocidio debe ser orgullo de nada. La dignidad de los pueblos está por encima de ejércitos o banderas. ¡Juntos somos ingobernables!
 

Brecha sobre la conquista. (Eduardo Galeano)
- ¿Cristóbal Colón descubrió América en 1492? ¿O antes que él la descubrieron los vikingos? ¿Y antes que los vikingos? Los que allí vivían, ¿no existían?

Cuenta la historia oficial que Vasco Núñez de Balboa fue el primer hombre que vio, desde una cumbre de Panamá, los dos océanos. Los que allí vivían, ¿eran ciegos?
¿Quiénes pusieron sus primeros nombres al maíz y a la papa y al tomate y al chocolate y a las montañas y a los ríos de América? ¿Hernán Cortés, Francisco Pizarro? Los que allí vivían, ¿eran mudos?
Nos han dicho, y nos siguen diciendo, que los peregrinos del Mayflower fueron a poblar América. ¿América estaba vacía?
Como Colón no entendía lo que decían, creyó que no sabían hablar.
Como andaban desnudos, eran mansos y daban todo a cambio de nada, creyó que no eran gentes de razón.
Y como estaba seguro de haber entrado al Oriente por la puerta de atrás, creyó que eran indios de la India.
Después, durante su segundo viaje, el almirante dictó un acta estableciendo que Cuba era parte del Asia.
El documento del 14 de junio de 1494 dejó constancia de que los tripulantes de sus tres naves lo reconocían así; y a quien dijera lo contrario se le darían cien azotes, se le cobraría una pena de diez mil maravedíes y se le cortaría la lengua.

El notario, Hernán Pérez de Luna, dio fe.

Y al pie firmaron los marinos que sabían firmar.

Los conquistadores exigían que América fuera lo que no era. No veían lo que veían, sino lo que querían ver: la fuente de la juventud, la ciudad del oro, el reino de las esmeraldas, el país de la canela. Y retrataron a los americanos tal como antes habían imaginado a los paganos de Oriente.

Cristóbal Colón vio en las costas de Cuba sirenas con caras de hombre y plumas de gallo, y supo que no lejos de allí los hombres y las mujeres tenían rabos.
En la Guayana, según sir Walter Raleigh, había gente con los ojos en los hombros y la boca en el pecho.
En Venezuela, según fray Pedro Simón, había indios de orejas tan grandes que las arrastraban por los suelos.
En el río Amazonas, según Cristóbal de Acuña, los nativos tenían los pies al revés, con los talones adelante y los dedos atrás, y según Pedro Martín de Anglería las mujeres se mutilaban un seno para el mejor disparo de sus flechas.
Anglería, que escribió la primera historia de América pero nunca estuvo allí, afirmó también que en el Nuevo Mundo había gente con rabos, como había contado Colón, y sus rabos eran tan largos que sólo podían sentarse en asientos con agujeros.
El Código Negro prohibía la tortura de los esclavos en las colonias francesas. Pero no era por torturar, sino por educar, que los amos azotaban a sus negros y cuando huían les cortaban los tendones.
Eran conmovedoras las leyes de Indias, que protegían a los indios en las colonias españolas. Pero más conmovedoras eran la picota y la horca clavadas en el centro de cada Plaza Mayor.
Muy convincente resultaba la lectura del Requerimiento, que en vísperas del asalto a cada aldea explicaba a los indios que Dios había venido al mundo y que había dejado en su lugar a San Pedro y que San Pedro tenía por sucesor al Santo Padre y que el Santo Padre había hecho merced a la reina de Castilla de toda esta tierra y que por eso debían irse de aquí o pagar tributo en oro y que en caso de negativa o demora se les haría la guerra y ellos serían convertidos en esclavos y también sus mujeres y sus hijos. Pero este Requerimiento de obediencia se leía en el monte, en plena noche, en lengua castellana y sin intérprete, en presencia del notario y de ningún indio, porque los indios dormían, a algunas leguas de distancia, y no tenían la menor idea de lo que se les venía encima.
En el año 1942, cuando Estados Unidos entró en la guerra mundial, la Cruz Roja de ese país decidió que la sangre negra no sería admitida en sus bancos de plasma. Así se evitaba que la mezcla de razas, prohibida en la cama, se hiciera por inyección.
¿Alguien ha visto, alguna vez, sangre negra?

Hasta no hace mucho, el 12 de octubre era el Día de la Raza.
Pero, ¿acaso existe semejante cosa? ¿Qué es la raza, además de una mentira útil para exprimir y exterminar al prójimo?

Después, el Día de la Raza pasó a ser el Día del Encuentro.

¿Son encuentros las invasiones coloniales? ¿Las de ayer, y las de hoy, encuentros? ¿No habría que llamarlas, más bien, violaciones?

Quizás el episodio más revelador de la historia de América ocurrió en el año 1563, en Chile. El fortín de Arauco estaba sitiado por los indios, sin agua ni comida, pero el capitán Lorenzo Bernal se negó a rendirse. Desde la empalizada, gritó
¡Nosotros seremos cada vez más!
¿Con qué mujeres? –preguntó el jefe indio.
Con las vuestras. Nosotros les haremos hijos que serán vuestros amos.

Los invasores llamaron caníbales a los antiguos americanos, pero más caníbal era el Cerro Rico de Potosí, cuyas bocas comían carne de indios para alimentar el desarrollo capitalista de Europa.
Y los llamaron idólatras, porque creían que la naturaleza es sagrada y que somos hermanos de todo lo que tiene piernas, patas, alas o raíces.
Y los llamaron salvajes. En eso, al menos, no se equivocaron. Tan brutos eran los indios que ignoraban que debían exigir visa, certificado de buena conducta y permiso de trabajo a Colón, Cabral, Cortés, Alvarado, Pizarro y los peregrinos del Mayflower