divendres, 25 de novembre de 2016

Manifest 25 de Novembre. Plantem-li cara a la violència masclista




Com cada any hem de parlar de feminicidis, de la malaurada llista de dones assassinades que escriu amb sang i silenci l’heteropatriarcat en el que vivim. N’estem ben fartes d’haver de comptabilitzar dones mortes, violades, agredides, vexades i explotades, n’estem tipes d’haver de pensar “una altra? Ja n’hi ha prou!”. Ja en tenim més que prou de viure en aquesta alarma que sembla que ha de continuar essent una normalitat. Doncs no, no són coses que passen i prou.

Les dones assassinades no són casos aïllats ni els seus botxins són bojos. Ells són fills sans del patriarcat i elles has estat víctimes d’un sistema social sencer.

Les dones agredides som dones a les que intenten disciplinar i domesticar a base de tortura psicològica, insults o cops.

Les dones violades i abusades som tractades com a objectes de plaer i de judici estètic al servei dels mascles que no accepten que diguem No o Prou.

Les dones violentades i infantilitzades en parir, menstruar, avortar o durant la lactància som vistes com a cossos socials sobre els que legislar, decidir, medicalitzar o exercir tutories paternalistes.

Les dones que patim escletxa salarial, abusos sexuals a la feina i les ofensives misògines i masclistes de la patronal, som considerades mà d’obra complementària i sobrant, suposadament menys capaç, més dòcil i doblement precaritzable.

Les dones que assumim les tasques de cura, de manteniment de les llars i de la vida, de les dependències i les emocions, de manera diària i gratuïta resultem invisibles perquè en l’heteropatriarcat capitalista la vida no compta més que per ser explotada.

Les dones racialitzades, les migrants, som les que no tenen veu i les que aguantem les majors ofensives per motiu de raça, de classe, de gènere...

Les dones som la mudesa social davant les morts, la indiferència general davant l’explotació amb la que fem la nostra tasca diària, som les que rebem els majors cops també en temps de crisi, som en crisi permanent...

Però també som les que diem que tot això és viure en una agressió constant i diària de la que ja en tenim prou. Som les que anem fent passos per a defensar-nos i autodefensar-nos, per a respondre entre totes , i cada una de nosaltres, a tot el que ens violenta. Som les que creem un món nou en el que no volem relacions de poder de cap mena, vingui de qui vingui. Per què som nosaltres, les dones, les treballadores, les que som als marges i a les perifèries, les sempre hem fet i fem les revolucions pioneres des del suport mutu, les que hem fet i fem aquesta xarxa de món nou des de l’autogestió i l’acció directa, sense tutors ni protectors, ni permisos ni vist-i-plaus de les institucions, patriarques o patrons.

Perquè si toquen a una ens toquen a totes,

Perquè no deixarem cap agressió sense resposta:

Contra les Violències de Gènere, autoorganització, acció directa, suport mutu i autodefensa anarcofeminista!!

Secretaria de Gènere de la CGT de Catalunya